domingo, 20 de noviembre de 2011

Bipartidisme adaptat

La derrota del València ahir davant el Reial Madrid deixa a l’ equip de Mourinho al capdavant de la classificació tres punts per davant del Barcelona, Tot igual que la setmana pasada, això sí, a Mestalla es va vore un conjunt local que lluità fins el final. I va merèixer l’ empat si no fos per l’ arbitre, ja que una errada en la no senyalització d’ un clar penal per mans d’ Higuain a remat de Soldado en l'última jugada del partit, haguera pogut suposar l’ empat a tres.

Menció especial per a Roberto Soldado, el gran davanter valencianista, tot pundonor i encert amb dos gols (que serien tres amb el penalt no assenyalat), i una nota a banda per a Mourinho. L’ entrenador del Reial Madrid va tornar a ser el protagonista dels madrilenys. La seua escenificació a cavall del suplent Callejón, celebrant el tercer gol, és una altra mostra de la intenció del portugués per a acaparar totes les mirades. I tornà a aconseguir-ho, només hi ha que vore les portades del diaris nacionals.



El Barcelona tombà a un Reial Saragossa que només pogué evidenciar el gran moment d’ Isaac Cuenca, la divinitat de Leo Messi i el retrobament de Puyol amb sí mateix i amb el gol. I finalment el Llevant, hui amb la baixa de Juanlu, es presenta al Calderon, feude on només coneix la derrota. Vorem si l’ ambient enrarit a la vorera del Manzanares és aprofitada pels de Juan Ignacio Martínez.

Una jornada electoral que torna a evidenciar el bipartidisme en esta lliga, a pesar de la pujada de la tercera vía. Este any la diferència és menor entre els dos gegants i la tercera vía, un València que ha plantat cara, però de sis punts només ha pogut traure un a Mestalla davant el Pep Team. Dimarts, torna la Champions amb un València-Genk on els d’ Emery han de imposar-se clarament i viatjar a Londres amb totes les esperances per a passar la fase de grups.

2 comentarios:

José Parra dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
José Parra dijo...

Se vuelve a repetir la historia. Estoy muy orgulloso de como jugó mi Valencia. Pero también es cierto que si no hubiéramos cometido los errores de cara a los goles encajados, el resultado hubiese sido distinto.
El penalti no pitado debe ser el punto de reflexión de cara a pensar por qué se perdió este partido, pero no puede justificarse el error del árbitro o su intencionalidad para señalar esa acción como la responsable directa de la derrota. Hay que hacer autocrítica.
Anoche ganamos al español. Ahora nos espera el Chelsea. Hace muchos días que se nos vende que está muerto, pero cuidado. No olvidemos que es el equipo de Standford Bridge. Amunt Valencia.